Una societat per a tots: quan perquè tu guanyis no cal que jo perdi (utopia o mala educació?)

Aquestes darreres dues sessions a l'aula hem estat practicant això del tu guanyes-jo guanyo. Sí, ja sabem que no farem cap lliga d'estirar la corda amb aquestes noves regles, i segurament no repetirem el joc del 4 en ratlla amb aquestes noves normes, però si seguim per aquest camí, potser tampoc ens barallarem ni cometrem tantes injustícies amb aquesta altra manera de mirar les coses.
Potser si no ens deixem enganyar més pensant que perquè algú guanyi sempre ha de perdre un altre o mai es podrà evitar que un altre sigui el pitjor, o que algú es venti (presumeixi) de ser el millor -quatre paraules "prohibides" d'una tacada-. Les coses  es poden fer d'una altra manera, i també molt probable que llavors aparegui la 5a paraula prohibida tot dient-nos: "Sí, però...".

La Història ens demostra sovint tot s'aconsegueix més perquè es vol fer i es creu en el que es fa, més que no pas si és o sembla més o menys possibles. Recordem la dita: "Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible", afegint que "tot i que ho van intentar, si no ho proves...". 

Intentar-ho és el primer pas per aconseguir-ho. Confuci ens recorda que "el camí més llarg comença amb una primera passa". I nosaltres afegim que fracassar és no intentar-ho. Tothom que ho intenta no pot fracassar, en tot cas, com deia Thomas Alva Edison, pot descobrir com no funciona allò que fa per saber així el que ha de canviar en la forma de fer-ho.

No oblideu els problemes socials d'avui, l'exclusió social, la pobresa, els grups de risc, les respostes que ja existeixen (com millorar-les?)...
Així doncs, com podem aconseguir una societat més justa? (i al final, podeu opinar sobre les activitats que hem fet a classe).
Bon cap de setmana!