Aquesta és una frase que reconec que em va enamorar des del primer moment que la vaig sentir.Va ser, com diuen els francesos, un "coup de foudre" (un "flechazo" vaja).
En arribar avui a classe per a fer la prova de la unitat 2 (sí, un examen, que potser serà el darrer d'aquest curs, doncs crec que aquesta matèria que torno a impartir funciona millor avaluant-la d'altres formes: estic desentrenat però rectificar és de savis, i jo, encara que no ho sóc de savi, rectificaré). Doncs hem començat amb una mica de retard perquè algú no sabia que "si plores perquè no has vist el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles" o, com li he dit, el full d'examen que ja tenia davant. Ha somrigut. Aquesta persona és llesta. Els seus companys i companyes també: l'han sabut esperar.
Avui tancàvem el tema dos, titulat "Què haig de fer?". Hi parlàvem de les preguntes de sempre, de buscar respostes avui no només a aquestes preguntes, sinó als reptes actuals a partir d'actituds ètiques i un seguit de valors compartits.
Abans de passar a la unitat següent, que ens intentarà fer reflexionar sobre el que podem fer, escriurem sobre un valor, el que vulguem. I cal que hi fem el següent:
- Defineix en què consisteix el valor que has triat.
- Dóna alguns arguments que justifiquin la importància d'aquest valor.
- Proposa algunes accions que contribueixin a desenvolupar i fer real aquest valor.
- Posa algun exemple de persona que coneguis que pugui servir de model per al valor escollit.
I és que avui és el primer dia de la resta d'aquest curs. Comencem bé.
(NOTA: i recordeu que us contestaré des del valor que heu afegit, així que em prendré algunes llicències que cal comprendre, ok?).
(NOTA: i recordeu que us contestaré des del valor que heu afegit, així que em prendré algunes llicències que cal comprendre, ok?).
