Aquestes darreres dues sessions a l'aula hem estat practicant això del tu guanyes-jo guanyo. Sí, ja sabem que no farem cap lliga d'estirar la corda amb aquestes noves regles, i segurament no repetirem el joc del 4 en ratlla amb aquestes noves normes, però si seguim per aquest camí, potser tampoc ens barallarem ni cometrem tantes injustícies amb aquesta altra manera de mirar les coses.
Potser si no ens deixem enganyar més pensant que perquè algú guanyi sempre ha de perdre un altre o mai es podrà evitar que un altre sigui el pitjor, o que algú es venti (presumeixi) de ser el millor -quatre paraules "prohibides" d'una tacada-. Les coses es poden fer d'una altra manera, i també molt probable que llavors aparegui la 5a paraula prohibida tot dient-nos: "Sí, però...".
Potser si no ens deixem enganyar més pensant que perquè algú guanyi sempre ha de perdre un altre o mai es podrà evitar que un altre sigui el pitjor, o que algú es venti (presumeixi) de ser el millor -quatre paraules "prohibides" d'una tacada-. Les coses es poden fer d'una altra manera, i també molt probable que llavors aparegui la 5a paraula prohibida tot dient-nos: "Sí, però...".
La Història ens demostra sovint tot s'aconsegueix més perquè es vol fer i es creu en el que es fa, més que no pas si és o sembla més o menys possibles. Recordem la dita: "Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible", afegint que "tot i que ho van intentar, si no ho proves...".
Intentar-ho és el primer pas per aconseguir-ho. Confuci ens recorda que "el camí més llarg comença amb una primera passa". I nosaltres afegim que fracassar és no intentar-ho. Tothom que ho intenta no pot fracassar, en tot cas, com deia Thomas Alva Edison, pot descobrir com no funciona allò que fa per saber així el que ha de canviar en la forma de fer-ho.
No oblideu els problemes socials d'avui, l'exclusió social, la pobresa, els grups de risc, les respostes que ja existeixen (com millorar-les?)...
Així doncs, com podem aconseguir una societat més justa? (i al final, podeu opinar sobre les activitats que hem fet a classe).
Bon cap de setmana!
Així doncs, com podem aconseguir una societat més justa? (i al final, podeu opinar sobre les activitats que hem fet a classe).
Bon cap de setmana!
Hola Pani, sóc l’Albert Jurado i comentaré el post del bloc que parla sobre la igualtat i l’empatia en la vida.
ResponEliminaSegons el que explica el llibre (i no fa falta que ho expliqui ningú, si en realitat salta a la vista), podem dir que actualment vivim en una societat individualista i molt egoista, on qualsevol persona farà el que faci falta per tal d’arribar al poder i tenir prestigi “social”, que sembla que ara està més de moda que mai.
Justament començaré per aquí per les “MODES”, modes de tot tipus en roba, en aparells electrònics...a dia d’avui tot canvia molt de pressa, no tens un processador de dades nou que ja n’han tret una altre, t’acabes de comprar unes sabates determinades i ara resulta que la moda diu que n’has de portar unes de fa 20 anys; total el que vull dir és que vivim submergits en un mar de consumisme que no ens deixa ser lliures, i la persona, que aconsegueix sortir-ne és tractada com un carca i un antiquat perquè no està a la moda.
Penso que en aquesta societat en la que vivim o ens ha tocat viure s’ha creat una mena de sensació que fa que totes les persones només puguin estar feliçes si es compren noves coses, es renoven les velles i estan actualitzats dia a dia.
Aquesta societat consumista no deixa pensar a la població, perquè els màxims dirigents el que volen és que el mar del consumisne cada vegada sigui més i més profund.
És aquest fet i aquesta societat tan “chic”, la que fa que no ens adonem de molts problemes que trobem fora de les nostres fronteres ( i dintre també), fa que només pensem en nosaltres i el nostre benestar.
A més per acabar, vull dir que aquesta mentalitat només la té una part del món (occident) però l’altre part s’està morint de gana per culpa d’un egoisme i una explotació de persones incontrolada.
De fet donaré una FAMOSA dada, que ja TOTS coneixem: el 20% de la població mundial disposa del 80% dels recursos de tot el món.
Serem capaços entre TOTS de fer alguna cosa al respecte?
Per finalitzar vull dir que l’activitat d’ahir a classe va ser un clar exemple d’igualtat i tolerància en condicions difícils, és una activitat que fa pensar que: podríem aconseguir una societat millor si en esforcem? Sabent que trobarem molts entrebancs pel camí, fins i tot moltes guerres pel camí...però a vegades el camí més llarg és el millor i per desgràcia penso que és aquest el nostre destí.
PD: no sé si he fet bé el comentari degut a que sóc el primer i no m’ha quedat molt clar com s’havia de realitzar l’explicació, però bé espero que no estigui del tot malament, com també espero que guanyi l’Espanyol al Barça, però en realitat tots sabem que és impossible.
VISCA ELS SOMNIS !
Hola Pani!
ResponEliminaSóc la Núria Olivera:)
Personalment, crec la societat està en decadència ja que sembla que cada vegada es va expandint més el sentiment d’odi i d’egoisme, però crec que hi pot haver una solució si tots junts ho intentem, primerament penso que tots hem de pensar que som iguals és a dir ni pitjors ni millors, després s’hauria d’eliminar l’enveja i els mals pensaments, crec que hauríem de mirar més per nosaltres i no pels demés perquè aleshores és quan comencen els conflictes.
Finalment dir que tot és possible, però per aconseguir-ho hem d’intentar-ho.
Després, voldria dir que el joc del quatre en ratlla va ser molt ingeniós i crec que vam aprendre el missatge.
Ens veiem!
Hola sóc l’Edu,
ResponEliminaLa meva opinió es que malgrat que el terme de jo guanyo tu guanyes es molt bonic, el trobo gairebé impossible d’aconseguir. La societat ja s’ha desenvolupat d’una manera i el pensament de la gent també. Per a canviar-lo faria falta molt d’esforç i dedicació i molt poca gent el posaria. L’ ésser humà es un animal de costums i per nosaltres no seria fàcil oblidar milers d’anys d’història en els quals ens em enfrontat els uns als altres per a que hi hagi un guanyador i un perdedor. Malgrat tot el que e dit anteriorment trobo que si que seria possible fe un canvi en aquesta societat que esta en decadència però aquests valors s’haurien de transmetre als nens ja des de petits per a que els conservin.
I sobre el joc que trobo que es una manera molt curiosa però eficaç de analitzar el comportament de les persones que i juguen.
Bon dia Pani!
ResponEliminaCom has posat de títol en aquest post del bloc ``Quan perquè tu guanyis no cal que jo perdi´´ és la clau d’una societat que en aquests moments ha assolit altes cotes de desenvolupament, però que encara en l’actualitat continuen havent-n’hi problemes. Un problema d’avui en dia i que es nombrat al títol és l’ INDIVIDUALISME, les persones busquen el seu propi benefici sense pensar o tenir en compte a les altres persones que les envolten. Per tant, sempre sortirà perdent alguna i una altra guanyant mentre que es podria buscar una alternativa on els dos bàndols podrien obtenir la victòria. Davant la qüestió d’utopia o mala educació, jo penso que és utopia, ja que tothom està acostumat a competir per als seus objectius i no sempre tens l’alternativa on els dos bàndols poden guanyar. Un exemple són els esports, com el futbol tots volem que guanyi el nostre equip i per això fa falta que els altres perdin. I d’una manera aquesta visió dels esports és present a la societat.
Altre problema, la DISCRIMINACIÓ : actitud envers a les persones les quals tenen qualitats diferents a la majoria, com; la salut, l’origen, per l’economia o per l’historial d’aquestes. Tots aquests tenen problemes per a integrar-se com a persones més i si aquesta situació és duradora es troben pressionats per la precarietat econòmica , els problemes amb la societat per la discriminació i el pitjor de tot amb la pèrdua de la dignitat personal. I com a conseqüència sorgeix la delinqüència i la marginalitat en general.
No obstant hi ha altres problemes que no són causats per l’actitud de les persones, sinó són causats per l’economia, com la precarietat laboral i l’agressivitat i la violència, aquest últim és ocasionat per el gran estrès amb què es viu.
Com a conclusió, tots aquests problemes són molt difícils d’evitar, segur que alguns es podrien eludir amb una bona educació però no solucionaria tot i per tant es parla d’una utopia, un somni que és perfecte o que és ideal però que mai, paraula prohibida, es podrà realitzar. També vull comentar l’última activitat, la qual m’ha agradat molt i n’he vist un clar exemple per posar-lo a la pràctica dia a dia, però si torno a jugar no faré la mateixa tàctica.
Una abraçada!
Sandra Galindo
Hola Pani,
ResponEliminaSóc en Daniel Callado i comentaré l'últim post que hi ha en el blog.
Primeramet, la frase de tu guanyes yo guanyo, crec que en la nostre societat ja hi ha un valors imposats que quan un guanya sempre hi ha d'haver un perdedor i crec que aquesta frase no es podrà aconseguir en la nostre societat o algunes persones l'intentaràn complir però altres no, a nosaltres ja ens va costar entendre el dos jocs proposats a classe: el d'estirar la corda i el 4 en ratlla i estem treballan això de tu guanyes yo guanyo. Va haver gent que ho va fer millor o pitjor però en general tots ho van aconseguir.
En aquest comentari he dit algunes paraules prohibides. Aquest comentari es més curt que els altres que he fet, perquè no sabia molt bé el que s'habia de posar
Bon cap de setmana, el que queda!
Bé, com podem millorar aquesta societat? Per ser sincera des de aquest any m’ho he preguntat uns quants cops, i si la pregunta llavors és: a quina conclusió has arribat? Us serè sincera. A ninguna. NO he trobat cap resposta, ho he pensat detingudament i ara m’agradaria explicar-vos a quines possibilitats he arribat però al final he acabat rebutjant.
ResponEliminaEn 1 er lloc, fer allò que diu tothom, o que almenys la gent proposa, i és no intentar caviar el món, sinó intentar canviar la nostra manera de pensar, es a dir col•laborar amb el nostre granet de sorra i esperar que tothom s’afegeixi, però jo crec que això no acabarà funcionant, perquè només canviaran uns quants i els demés passaran. I pot ser la resposta a això sigui: però tu hauràs col•laborat i millorarà una mica, però per un altre costat jo crec que un món no es anar individualment. O canviem tots o no canviarem mai de la manera que volem fer-ho.
En un 2on lloc a vegades he pensat que estaria bé fer com un cop d’estat ,però general, amb això vull dir, fer que tots ens rebel•léssim contra el sistema i no cedíssim fins aconseguir canviar-lo. Però he arribat a la conclusió que això tampoc funcionaria, perquè no ens aixecaríem el mateix dia per fer aquesta rebel•lió, perquè tos pensaríem que no va de veritat.
Finalment un 3er pensament, potser aquest és el més dràstic, i és esperar a que falli tot, a que comenci una guerra o a que simplement es provoqui un fet que faci canviar les coses. I a partir del qual les coses necessàriament hagin de canviar. Però clarament no se quan passarà aquest fet i quan ho faci potser serà ja massa tard.
Per això si al resposta és que podem fer ara per ara? Potser només sigui la primera, aportar el nostre granet i intentar que els demés també l’aportin. Millorar com persones, no intentar comparar-nos, simplement intentar que tots ens quedem en el mateix escaló, es a dir buscar aquella societat igualada. I potser això sigui impossible, però jo crec en aquella frase que diu ``Todo es posible excepto no morir´´. I potser nosaltres ja no estiguem en aquest món quan canviï però si que serem aquells que van col•laborar perquè canvies.
Per acabar només dir que el que hem fet a classe m’ha semblat molt bona manera de fer que veiem les coses, i es no intentar guanyar, sinó ajudar-nos mútuament a fer-ho, no destruir a un altre per aconseguir-ho.
Bona setmana a tots.
Hola Pani! Sóc la Coral!
ResponEliminaAnalitzant la historia (política, economia, societat) ens donem compte que sempre hi ha un que guanya i un que perd, lamentablement és així, encara que ho volguem cambiar. A la Primera Guerra Mundial, Alemanya perd mentre que França i Anglaterra celebren la victòria; a la Guerra Freda, els Estats Units s'imposen sobre la Unió Soviètica... no podem parlar ara d'un "jo guanyo, tu guanyes" perquè mai ha sigut així, perquè l'home s'ha dedicat a mirar per ell mateix, no per si l'altre sortia ben parat.
Podem pensar: bé, és una tontería comparar la situació actual amb dues grans guerres, però per mi, encara que sense armes, estem en una gran guerra. La guerra de les desigualtats, de la humiliació, la guerra del fet d'haver uns millots i uns pitjors. La guerra de les modes, de la societat consumista i individualista que tenim. És patètic, però és el que tenim. La societat en que vivim, de la consumició, la publicitat, els estereotips ens fa mirar per nosaltres mateixos, oblidant-nos de l'altre, oblidant-nos de la felicitat, i fent-nos mirar sempre cap a la nostra bellesa o el nostre exterior.
Realment, m'agradaria trobar una solució a tot això, la veritat és molt difícil ja que estem tant ficats en la mentalitat actual, que es molt díficil (NO IMPOSSIBLE) fer sortir a una gran part de la societat perquè l'altre part la segueixi. I lamentablement, això seguirà així durant molt temps. I per què molts adolescents no s'assabenten de molts dels problemes actuals? Perquè ens han vengut els ipods, els mobils, els ordinadors, estem tant acostumats a aquests productes que s'ens faria com "nòmada" no disposar d'això.
Però, gràcies a qui sigui, hi ha persones encara que saben el que hi ha fora d'aquesta societat consumista, que segueixen pensant i creient en els demés, que segueixem somiant amb l'impossible, i és, potser, gràcies a ells, que podriem cambiar moltes coses.
Tan el joc de la corda com el del 4 en ratlla, sóc jocs, que poden semblar "tonto" a primera vista, però que si mires realment el que signifiquen, poden arribar a cambiar punts de vista a moltes persones.
Bona setmana a tothom!
Hola, sóc la Nuria Antón, a continuació deixaré el comentari.
ResponEliminaJo crec que per començar no podem pensar en un mateix, un dels grans problemes és que només pensem en nosaltres mateixos i en el nostres interessos, només fem allò que ens pot beneficiar i no importa si perjudiquem als altres. Per aconseguir una societat més justa tenim que pensar en el bé comú, en el bé per tothom i no només el bé individual.
Per poder viure en una societat justa, ha d’existir el respecte, respectar-nos entre nosaltres i respectar a tothom, amb la seva manera de pensar i amb la seva manera d’actuar, tindríem que aconseguir fer desaparèixer la discriminació, l’agressivitat i la violència
Per poder aconseguir una societat justa tindríem que intentar equilibrar la societat eliminar la pobresa i l’exclusió social.
Per finalitzar desitjar-vos sort per l’examen de demà. SORT!!!
Hola Pani , sóc el Xavi.
ResponElimina"Tu guanyes jo guanyo". Crec que actualment aquesta frase en la nostra societat és més be difícil. El ésser humà per naturalesa es egoista i competitiu , nomes pensa en els seus interessos i en el seu bé particular. Utilitzant les paraules prohibides: Sempre es una gran satisfacció ser millor que els altres en alguna cosa. I no en parlem de la gent que pensa que es millor que els altres pel simple fet de ser blanc , home etc. També la pobresa , hi ha gent que pensa que els més rics són els millors i que té mes valor el que diu una persona rica o important que una pobre o desconeguda. Per una societat millor , ens tindríem que plantejar tots aquests fets i canviar-los. Doncs , seria una societat mes justa i igualitària.
Hola Pani,sóc en Pablo i comentaré el següent post proposat:
ResponEliminaDes del meu punt de vista crec que la societat actual es va crear amb l´objectiu d´originar una cultura que pogués satsifaser les necessitats individuals de l´ésser humà;per això actualment ens trobem sotmesos en un món ple d´individus que no paren de consumir.Tot això,es deu a les debilitats biològiques de cada persona ja que amb molta facilitat es deixen enganyar pels falsos anuncis publicitaris que constantment
presenten un nou producte per tal que continui aquesta cadena de consumicions.
És molt interessant com aquesta riquesa,societat de privilegiats acapara només l´hemisferi nord del planeta,deixant de banda molts pobres indigents que qüasi bé no disponen ni d´un sostre on viure.Un dels possibles orígens fou la societat americana que durant els anys 20 va estendre el seu model de vida,basat en la
societat de consum o del benestar.
Un dels temes interessants d´aquest món és la marginació,és a dir,exclusió social que pateixen molts immigrants que vénen al nostre país amb l´objectiu de trobar una via per poder sobreviure i educar als seus nens.Crec que moltes d´aquestes tensions racials es produeixen simplement per petites accions que pot dur a terme la població no blanca,com per exemple robar,faltar el respecte...Però jo penso que això no s´hauria de tenir en compte en tots perquè no som iguals,encara que ens semblem.
Per acabar,considero que l´activitat d´avui ha estat interessant per tal de veure com
els individus podem sortir beneficiats mutuament però penso que és molt subrealista ja que
com deia Maquiavel "L´ésser humà és pervers per naturalesa".
Bé, primer de tot sento moltisim el meu retard, aquesta setaman a sigut molt apretadeta i em vaig enterar divendres passat qeu s'havia de fer un comentari (errada meva, ho reconec)
ResponEliminaHe de confesar que m'he hagut de llegir algun comentari ja que no m'ha quedat molt clar el que estaves preguntant en aquesta entrada, crec que ara tinc una petita idea:
Sobre la societat, crec que esta molt, pero que molt malament, desde el punt de vista d'un adolescent, ha canviat moltisim. En el carrer fa uns anys yo sempre veia els típics "rapats,nazis,punks" fent les maltats inimaginables sobretot en un context racista (pallises a persones per simplement ser d'un altre lloc). Avui en dia, veig ven bé el contrari, ja no veig grups d'aquestos, el qual significa que alguna cosa esta canviant, la gent ja no odia a altres persones per les idiologies o lloc de naixement (almenys no ho demostren fisicament) Ara veig, molts, moltisims "Moros" (no ho dic en tó despectiu, només es per referirme als provinents del nord-d'Àfrica i alguns que venen del proper orient). Aquests "Moros" estan fent les maldats que feien els punks, skins etc, pero a una edat més temprana i en major nombre (i sovint més besties), d'aqui amb la mentalitat d'un nen de 16 anys que sóc, la societat ha millorat en l'aspecte del racisme, pero seguim amb les maldats de robar i agredir violentament, altre conclusió seria, que el mal sempre hi serà alli, pot venir d'una banda o d'una altre, però sempre estarà.
Un altre fet que la societat estigui aixi de malament son les modes, cada cop són més persones que són adictes a la moda, si es porta uns pantalons ajustats, uns ajustats es compren i es posen, si es porten amples, uns amples que es posen, aixi van demostrant la seva falta de personalitat, i direm "Allà ells" No, perque cada cop la societat com conjunt està més ficada, i hi haurà un mment que tothom pensara igual i tothom es conformarà amb el mateix, jo anomenaria aquesta era com "l'era robòtica" no per les màquines com ordinadors, sino per la capacitat de pensament de la població (sobretot adoslecent, pero cada cop són més els adults que cauen. M'agradaria afegir una frase d'una canço que resumiria tot això:
Las modas van y vienen cambian siempre,
sólo la estupidez de quien la sigue es permanente
Crec que tot això seria molt molt fàcil millorar-ho, en una paraula: EDUCACIó, no per part dels centres educatius, sino dels PARES, un centre escolar pot fer el que vulgui, pot castigar al nen, expulsar-lo... però si té un ambient familiar dolent, aquest nen no es pendrà res de debó en la vida i serà un fracasat. Per culpa seva? En part sí, pero ell no te la culpa d'haver nescut en una familia desestructurada per la raó que sigui.
I bé, la segona part no vaig estar a la clase, estava en les olimpiades intersalesianes.
Molt bona nit, i un cop més, ho sento primer, per tot el que he escrit, que crec que m'he anat una mica per les branques... i segon, per la tardança, Adeu! =D
la societat actual nomès mira pel seu interès propi l'egoisme és tan gran que no importa a qui perjudicar o pasar persobre d'algú per aconseguirlo, aquesta societat actual en la que vivim avui dia està en una gran decadència amb una gran falta de moral i ética, pero tot a la vida te solució de vegades més fàcil o més complicat però l'objectiu és recorre el cami i arribar allà on vols i no quedar-te pel cami però és més fàcil si és treballa en equip deixan de vanda les diferències només savent que tots som iguals ajudant quan és necesari áls demès per´p miran pel teu benestart que aquestes ajudes que puguis fer no et perjudiquin.
ResponEliminael joc de 4 enratlla no puc opinar perque no hi vaig ser pero el que si que puc dir es que des dun moment es volia refectir el treball en equip la frase jo guanyo tu guanyas realitzant una activitat en el que uns o podiem passar be i sense tenir un guanyador o un pardado si no tenin 2 guanyadors
He llegit paraules com difícil i fins i tot impossible per al tema del "tu guanyes-jo guanyo". Bé, no puc demostrar el contrari pel que fa a que sigui impossible, si bé no renunciaré a que sigui possible.
ResponEliminaSobre els temes que proposava, relacionats amb el que teníem al llibre... caldrà parlar-ne, doncs gairebé moltes i molts l'he passat per sobre (no tothom, per cert).
Dos consells finals, no deixeu de fer servir el word per a corregir les faltes i, sobretot, segon consell, no deixeu de reflexionar: valeu la pena.
Hola, sóc en Victor
ResponEliminaEl recent tema que hem començat titulat “tu guanyes jo guanyo” crec que té uns principis utòpics ja que en una societat com la de avui en dia és molt difícil que tothom obtingui un benefici.
Les persones no som dolentes però d’una forma o altre ens veiem influenciades segones. Amb això vull dir que la gent no és dolenta per naturalesa sinó que ha estat corrompuda per la societat( aclaració frase extreta de les classes del santi)
En l’activitat que varem fer a la pissarra de classe era un clar exemple de com les persones no complim l’objectiu clau no fotre al altres i que tothom guanyi. Va haver-hi un moment que en Pani va manar a la carla que poses la creu en un lloc fora de la nostre area cosa que va desconcentrar els altres i llavors vam començar a fer-nos la punyeta ja que veiem en perill la nostre victòria.
Enfi espero haver realitzat l’activitat correctament,
Fins una altre.
Hola Pani,
ResponEliminaSóc la Laura Cucurella
Sobre la frase: “ Tu guanyes, jo guanyo”; crec que és molt difícil de aconseguir-ho, ja que en aquesta societat que actualmente vivim, tothom pensa en si mateix, i no pensa en els altres, donant problemas, que amb la situació actual és normal que succeixin; com la violència o l’agressivitat (com diu al llibre).
sobre l’activitat realitzada el divendre del 4 en ratlla; en va semblar molt interessant, ja que va donar un clar exemple de com ens comportem si ens posen alguna dificultat pel camí (em refereixo a quan li vas fer posara la Carla la creu en un lloc que ningú s’esperava); això ens va fer canviar d’estratègia per intentar no perdre; tot i que el nostre objectiu era que guanyessim TOTS.
Bon cap de setmana!
Hola Pani, sóc la Celia
ResponEliminaPrimerament dir que ho sento per no haver fet el comentari abans.
Crec que les persones en general sóm bastant egoistes, ja que nomès pensem en el nostre bé, sempre hi haura alguna excepció, però es clar, que la gent en general pensa així.
La frase “ Tu guanyes, jo guanyo”, significa molt,ja que tots podem ajudar-nos entre nosaltres i aconseguir el que ens proposem tots junts.
Sobre el joc del 4 en ratlla de l'altre dia va estar molt bé, perquè no era un simple joc, si nop,que ens feia pensar i reflexionar i ala vegada comunicar-nos sense parla amb el nostre equip.
Fins divendres!
Hola pani, soc l’Isma, i perdó per fer el treball tan tard, però espero que sigui la primera i ultima vegada que em passa.
ResponEliminaBé, deixant a part les disculpes, vaig a començar a fer la feina programada:
En la meva opinió, actualment hi han molts problemes, possiblement molts amb solució, però alguns impossibles de solucionar, ja que no tothom pensem de la mateixa manera, per tant fer una societat perfecte es difícil, però fer-ne una més decent i millor per a la població, es possible, tot i que difícil, ja que el sistemes dels països cada vegada son més complexos. Però hi han coses clares que falten en els valors d‘algunes persones actuals, com per exemple el respecte, l’educació, saber escoltar, massa ‘xuleria’… No sé com serà el món en el futur, però si encara es perden més valors, i es continua pensant nomes en un mateix, pot acabar malament, i els joves d’avui som els que ho tendrem que canviar.
Per cert, em va agradar l’activitat que vam fer a classe, ja que t’ajuda a pensar en tu, però a la vegada en colectiu, ja que tu tenies que fer el màxim, però no devies impedir-s’ho a l’altre.
Fins demà!!
Bona nit sr.Panisello, sóc l'Eric Guffroy, i al igual que el sr.Blaya, ho sento molt per fer-ho tant tard, i espero que sigui la ultima vegada.
ResponEliminaRespecte a l'activitat, crec com han comentat tots, que el món tal com esta avui dia es completament imposible allò de tu guanyes jo juanyo, ja que sempre l'esser humà a buscat la competencia i a volgut se superior a aquells que l'envolten, tot i que avui dia, s.XXI es mes exagerat com per exeple en els esports, hi ha molts en que no es pot empatar, ja que en molts sempre te que haver un guanyador. En la vida es el mateix sempre que hi ha un guanyador , hi ha un perdedor o derrotat, aixo provoca que aquest món estigui format per milions de individualistes i crec que si tots formesin un gran grup no faltaria de res i seriem mes feliç.
El futur d'aquest món esta en les nostres mans, tot i que no es nostre, pero em de crear un món millor, estable, feliç, progresiu, etc.
Crec que primerament la politica ens tindria que mostrar una certa coperació i no tant individualistes com el cas entre zapatero i rajoy, en el que si pensesin una mica en comú posiblement no hi hauria aquesta situació. Crec que un punt important del individualisme es el de que sempre has de tenir raò, aixo provoca una certa separacio amb la resta arrivant fins i tot al punt de la soledat. I això es un problema, que he de reconeixer que a mi em pasa, que no m'agrada perdre a res, pero crec que negatiu ser aixi.
Respecte a la activitat del 4 en ralla, he de dir, que realment, al principi els dos quedariem igual, guanyant els dos, pero i va haver un moment que vam dir, ens a fastidiat, anem a "joderles" ara nosaltres, i aixi va acabar, un clar exemple ke quan un ataca l'altre reacciona, pero si mai algu ataques ? ...
Hola Pani soc en Sergi Ruiz:
ResponEliminaVoldria començar parlant de la superficialitat de la societat en que vivim, crec que es un dels grans problemes que tenim ja que si no sigues per aquesta superficialitat imposada per la televisió, la publicitat, en definitiva pel sistema en el que vivim, viviriem molt millor, ja que aquesta superficialitat fa que les persones no siguem autentiques, no com volem ser, fa que vivim en tot moment en una tensió pensant que fem el correcte i no el que volem de veritat, ja que aquesta societat d'entrada ja ens predetermina com em de ser uns i altres ja que si ets de una manera no pots fer depent que coses, o si as nascut en una família obrera no pots canviar el mon. Aquesta pressió del sistema fa o vol fer que les persones no tinguem un criteri propi i que siguem tots iguals, i el que em de defensar el la llibertat d'ideals i deixar de creure en un sistema totalment dirigit per un mercat que li dona igual el poble i que esta construït i fet per que els rics guanyin i no el poble. Aixo esta fent que per fi la gent surti al carrer i defensi els seus drets com a ciutadà i aixi vegin els polítics que hi ha un poble que es el que mana i que sense nosaltres ells no valen res ja que el que esta passant esque el sistema ja no esta manejat per polítics sinó per un mercat que marca els preus i el que s'ha de fer. Llavors jo em pregunto: que passaria si de cop durant una setmana no hi anés ningú a treballar i tot el mon sortís al carrer? Per fi es donarien compte de que sense nosaltres no son res? A lo millor simplement la solució per solucionar les injustícies del mon es trencar el sistema en el qual vivim i trobar alternatives mes justas?
Desprès d'aquesta reflexió sobre el que penso m'agradaria comentar el que esta passant actualment amb la televisió. El que es retransmet e a la televisió es fa perquè el public demana, llavors jo em pregunto com programes del cor poden tenir alo-millor 4 milions d'espectadors i un telediari 1 milió d'espectadors, aixo clarament reflecteix que la nostra societat es preocupa per temes totalment inecessaris i que sincerament això em demostra que vivim en un país amb gent que es queixa molt del que fan els polítics però en comptes de sortir al carrer a defensar els sus drets com a ciutadans es queden veient el Sàlvame veient a la INCULTA de la Belen Esteban que cobra mes d'1 milions d'euros al any per sortir i dir "la edat mitjana es divideix en el neolític i el paleolític" i a sobre la gent li aplaudeix.
Jo crec que amb el que escrit dic clarament el que penso sobre aquesta societat i sistema en el qual vivim.
Hola Pani, sóc la Marta. A continuació comentaré el següent post:
ResponEliminaActualment, vivim sotmesos en una societat que es va crear amb l’ objectiu de donar suport a l’ ésser humà social i econòmicament; de mode que estem envoltats en un cúmul consumista que fa que les diferents persones no deixin de comprar productes recentment sortits al mercat, que tal com ens diuen els anuncis amb aquests “serem més feliços”. A més, cal destacar la facilitat genèrica de cada persona respecte el mercat productiu.
És curiós en aquest món la concentració de riquesa en mans d’ una minoria que habita als països del nord (europeus bàsicament, així com també nord-americans i algunes potències asiàtiques, com és el cas del Japó i la Xina).
Per últim, cal destacar l’ exclusió social o marginació que pateixen moltes persones que vénen al nostre país per trobar una solució a la seva manca de recursos econòmics, ja que crec que es té una visió generalitzada d’ aquestes persones com a individus conflictius. Jo penso que no tots són així, però en canvi també penso que reben, fins i tot, més ajudes que les persones que més ho necessiten en aquest país pel fet de ser immigrants, i també ocupen llocs de treball que podria ocupar la societat catalana/espanyola.
Hola Pani ya acabo con este comentario .
ResponEliminaActualmente vivimos en una sociedad basada en el consumismo, en el individualismo y donde la frase "yo gano, tú ganas" no se puede aplicar .
Todos estos problemas sociales estan muy marcados por las modas, que indirectamente nos dicen como tenemos que ser, vestir, o comportarnos. Otro de los grandes problemas es el racismo, ya que la gente que viene para trabajar es bienvenida pero la gente que viene a robar y a hacer peor esta sociedad, mejor que se queden en su país, que duran 2 dias en la calle.
No puedo opinar mucho sobre el juego ya que yo era tu complice, pero estuvo bien ver como si uno ataca al otro, el otro se devuelve.
Que vaya bien el veranito pani.
Doncs a tu espero que també et vagi bé, almenys pel que fa a aquesta matèria... ja no te'n tens que preocupar (encara que espero que practiquis alguna cosa que hagis après...).
ResponEliminaUna abraçada i bon estiu!