I ara que sabem quina identitat tenim, la importància de tenir un autoconcepte i una bona acceptació de qui som (autoestima), cal saber triar, en som responsables, i amb això comencem aquest tema: les decisions.
Cada dia prenem moltes decisions, cada dia vivim de decisions que vam prendre i cada dia fem coses que afecten a decisions que encara ni ens hem plantejat.
Personatges com Aristòtil, Sant Agustí, Kant, Sartre es van fer força preguntes. Tria'n una d'elles (digues quina), explica qui és el personatge, com la va respondre i opina sobre el que tu hi penses...
(procura fer-ho abans d'una altra pregunta clàssica que es repeteix cada any dues vegades i que trobarà una nova resposta dilluns vinent: qui guanyarà el clàssic?).
Aristòtil: on és el bé?
ResponEliminaAristòtil va viure a l’antiga Grècia, va néixer el 384 a.c. i, la pregunta que es feia era sobre el paper que feia el ciutadà en la vida de la societat, però més concretament: com s’han de formar les persones per tal de ser bons ciutadans?
Ell donar 5 qualitats o requisits per arribar a ser un von ciutadà:
A de ser ella mateixa i desenvolupar el millor que té.
A de ser feliç.
A de buscar el bé.
A de assolir una manera equilibrada d’actuar.
A de ser educat.
Jo crec que el que vol dir es que la persona per arribar a ser un von ciutadà a de ser per sobre de totes les coses ell/a mateix/a d’aquesta manera podràs arribar a ser feliç això si respectant unes normes de comportament que s’estableixen en la societat.
Una de les altres preguntes que es va fer va ser: Quina es la manera correcta d’actuar davant de la por?
Ell respon que no ens em de deixar portar ni dominar per la però tampoc caure en l’excés de confiança.
Jo crec que en un moment de por et deixes anar per la por que tens no pots evitar-ho però desprès d’aquest moment de por també es veritat que comences a pensar ja que veus quina es la realitat per la qual tens aquesta por a si que jo crec que la por que tens es la que et fa reaccionar, d’una manera impulsiva o no.
Agustí:creure en Déu fa feliç?
Agustí bisbe de la ciutat d‘Hipona en els últims moments de l’imperi Roma . Com a creient creia que la màxima aspiració de l’esser humà és acostar-se a Déu.
Ell també donar 6 qualitats per creure que Déu dona, aporta la felicitat:
Déu el que ha pensat l’univers i la creat el mante en vida dins nostre.
Totes les persones el poden mirar si miren al seu interior, tot i que cadascú es lliure i pot triar si el bol buscar o no.
Trobar aquest Déu es trobar la felicitat.
Déu es bàsicament amor.
Descobrir a Déu es trobar la força per a estimar i compartir la felicitat amb els altres.
Apropar-nos a aquest Déu ens permet fer el bé.
Jo penso que la felicitat no te la dona creure en Déu si no que te la aporta els petits moments del dia a dia les persones que t’envolten, igual que l’amor, l’amor es un sentiment que dones i reps sense esperar res a canvi i el bé el fas si tu ets una bona persona no per que creguis en Déu per que també hi han moltes persones que creuen en Déu i fan el mal per això dic que la felicita es el dia a dia i com tu ets.
Kant: quina norma és la correcta?
ResponEliminaKant va ser un pensador alemany del segle XVIII preocupat per la capacitat humana de pensa i conèixer. Considera que tots els éssers humans som capaços de posar-nos d’acord i decidir què és el que és correcte si utilitzem la raó.
Ell donar 3 requisits per decidir el que es correcta i el que no utilitzant sempre la raó:
Si fem cas a les nostres idees podem actuar amb llibertat.
Nomes la nostra raó ens pot dir si esta bé o no.
Les normes poden ser valides en tot moment.
Jo crec que te raó cadascú es lliure de aprendre les decisions que ell vulgui estiguin be o malament sempre i quant respecti les normes sempre que siguin iguals per a tots .
Sartre: sóc lliure?
Sartre, nascut a París el 1905, filòsof destacat de l’anomena’t existencialisme. Per a ell és més important l’existència que l’essència: no import la definició o la idea del que és l’ésser humà sinó que cada persona concreta tria i va fent realitat amb la seva vida.
Ell donar 4 requisits per a arribar a ser lliure:
Cada persona és una proposta, una possible manera de ser, i no n’hi ha cap que sigui la bona i la correcte.
Totes les persones som lliures i estem obligats a utilitzar la nostra llibertat.
Ningú pot actuar en lloc nostre, som els únics responsables del que fem o deixem de fer.
Jo crec que te raó cada persona es lliure de fer el que vulgui sense dependre de ningú això si al igual que es lliure per fer el que vol també es responsable dels seus actes i conseqüències.
El 4 filòsofs coincideixen crec en que as de ser tu mateix i escollir les teves pròpies decisions sense que ningú t’obligui a fer les ja que tu ets el únic que et pots maner. També diuen que tot això sigui sempre respectant unes normes i unes lleis.
Començaré pel filòsof grec Aristòtil, i les seves preguntes: On és el bé? i Quina és la manera correcta d'actuar davant la por?
ResponEliminaAristòtil va néixer a Grècia, l'any 384 a.C. Va reflexionar entre d'altres coses sobre com ser bons ciutadans dins d'una societat. Va arribar a la conclusió que les persones havien de fer les coses el millor possible, amb prudència i amb educació. Per tant, deia que per poder ser feliç, la persona ha de buscar el bé, però no només ha de pensar, sinó que també ha d'actuar bé, d'una manera equilibrada, evitar tant l'excés, com el defecte, i situar-se en un punt mitjà. Tot això ho exemplifica i ho mostra amb la pregunta de com afrontar la por. Ell respon que només el valor ens permet una actuació encertada i prudent. Va morir l'any 322 a.C.
Bé, estic completament d'acord amb que les persones han de donar sempre el millor de si mateixes, i d'aquesta manera sempre es veuen recompensats els esforços i sacrificis, perquè sempre s'obtenen bons resultats. Aquesta resposta també es podria aplicar a la pregunta de la por, ja que si actuem amb criteri, seguint la nostra conducta habitual, podrem superar la por fàcilment.
Seguiré amb Immanuel Kant (Quina norma és la correcta?), filòsof prussià nascut al 1724, i mort al 1804.
Kant creia que tots els humans són capaços de posar-se d'acord utilitzant la RAÓ.
Deia que si en les nostres idees i pensaments podem actuar amb llibertat, per què una possible repressió a aquestes idees hauria de canviar la nostra manera de fer i d'actuar.
L'única norma que exigeix la raó és actuar sempre amb criteri, i d'aquesta manera, arribar a ser feliços.
Estic també d'acord amb què hem de seguir les nostres idees i criteris, i cap amenaça, càstig o repressàlia, pot fer-nos canviar d'opinió si nosaltres estem segurs de les nostres idees. Si no ens sentim oprimits ni controlats a l'hora de exposar els nostres pensaments, és molt més senzill poder ser feliç.
Finalment, acabaré amb Jean-Paul Sartre (Sóc lliure?), nascut a París l'any 1905, i mort també a parís l'any 1980.
Sartre defensa l'exclusivitat de cada persona, cada manera de ser de les persones, i creu que no hi ha cap que sigui la bona, ni la dolenta, les persones tenen total llibertat, i estan obligats a utilitzar-la. Ningú pot actuar en lloc nostre, ja que som els únics responsables de nosaltres mateixos.
Aquestes són unes idees semblants a les de Kant, incloint-hi l'exclusivitat que cada persona és única i irrepetible, i per tant, la seva manera de ser també.
Respecte al partit de dilluns, espero que guanyi el Barça, però haurà de jugar millor de com ho està fent en alguns partits d'aquesta temporada.
Hola, sóc l'Ismael Blaya, i he elegit la següent pregunta de Sartre;
ResponEliminaSóc lliure?
Primer començare per posar la biografia de Jean-Paul Sartre:
Jean-Paul Sartre (1905 -1980), va ser un filòsof, escriptor i dramaturg francès, exponent de l'existencialisme i del marxisme humanista. Va ser el desè escriptor francès seleccionat com a Premi Nobel de Literatura, però ho va rebutjar explicant en una carta a l'Acadèmia Sueca que ell tenia per regla declinar tot reconeixement o distinció i que els llaços entre l'home i la cultura havien de desenvolupar-se directament, sense passar per les institucions. Va ser parella de la també filòsofa Simone de Beauvoir.
En la meva opinió, la llibertat està condicionada per petites coses, i pel dia a dia, ja que si tothom fes el que volgués, posiblement, aquest món seria un desastre, i això condicionaria encara més. En la meva opinió, la llibertat mai ha existit ni existirà, ja que sempre, inconscientment, pensem en el nostre bé, sobretot en el que ens pot venir en el futur, i per tant si pensem en el següent, mai obtindrem la llibertat en el present.
Aristòtil : on es el bé? Aristòtil va ser un important filòsof nascut el 384 aC, per ell respondre aquesta pregunta va significar desenvolupar-se i trobar la felicitat, per desenvolupar-se calia una bona educació i una prudència en la manera d’actuar. I per arribar així al bé actuar d’una manera equilibrada, cosa la qual seria impossible sense haver trobat una bona educació.
ResponEliminaPer mi el bé es troba intentant actuant sempre de la millor manera però sense perjudicar als altres i intentar arribar així a un equilibri.
A la pregunta de com s’han de formar les persones per tal ser bons ciutadans? Jo diria que tot es basa en donar una bona educació i saber des de petits aconseguir el que volem però no de qualsevol manera.
Sartre: sóc lliure?
Ell va ser un important filòsof nascut el 1905 que pensa que no hi ha cap manera de viure que sigui la adequada i que per això nosaltres mateixos som lliures en el que escollim i responsables dels nostres actes.
Jo crec que sí som lliures per escollir el camí que volem, però hem de seguir unes normes comunes perquè si tos fessin el que volguessin sense unes mesures seria un desastre. Pots ser lliure però sempre respectant a tothom.
Soc el Marc F ont
ResponEliminaFilòsof: kant
Pregunta : quina norma és la correcta?
La vida que va portar ha passat a la història com a paradigma d'existència metòdica i rutinària. És coneguda el seu costum de fer un passeig vespertí, diàriament a la mateixa hora i amb idèntic recorregut, fins al punt que va arribar a convertir-se en una espècie de senyal horari per als seus conciutadans; es compta que l'única excepció es va produir el dia en què la lectura de l'Émile, de Rousseau, el va absorbir tant com per a fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarma dels seus coneguts.
Quina norma es la correcta ? dons jo crec que de normes no hi ha cap de correcte pero tampoc de incorrecte . Bull dir que les normes estan fetes per seguir un ordre de les coses perque en realitat una persona a la hora de escollir es lliure a la hora de decidir es lliure , les normes nomes estan per fernos pensar en els moments que ens perdem o oblidem el que em de fer ...
Perque mai tas parat a pensar que passaria si no agesin normes que tothom faria el que li donges la gana i tot seria un caos... o no o tots seriem mes feliços perque no hian normes i creariem nosaltres mateixos una societat on tots podriem opinar i imposar la nostra idea per a fer les normes qui sap..........
Hola sóc l’Edu i he escollit a Sartre:
ResponEliminaNascut Jean-Paul Charles Aymard Sartre, fou un filòsof i escriptor francès (teatre, novel•la, periodisme) així com Crítica literària del segle XX, on l'obra ha marcat la meitat del segle i, on la vida intel•lectual compromesa, ha suscitat polèmiques i resistències. Autor prolífic i hiperactiu, és més conegut per la seva obra, especialment els seus paradigmes filosòfics agrupats sota el nom d'existencialisme, que pel seu compromís polític d'esquerra radical. Intransigent i fidel a si mateix i a les seves idees, sempre va rebutjar els honors, incloent el Premi Nobel de Literatura de 1964. Sartre és també conegut com el company sentimental de Simone de Beauvoir.
Sóc lliure? L’he escollit perquè em sembla una pregunta molt important. L’ésser humà ha estat buscant la resposta a aquesta pregunta des de fa molt de temps. La opinió de Sartre es que disposem d’una llibertat total i som els únics responsables dels nostres actes. Qualsevol cosa que fem es perquè decidim fer-ho fins hi tot no fer res. La meva opinió es que aquesta suposada llibertat es una il•lusió. Nosaltres no fem el que volem, la nostra llibertat esta condicionada per moltes coses com la opinió social, les lleis, la por al càstig, els conceptes inculcats pels pares... Això ja passava abans amb la religió. Per tant jo crec que no som lliures, que tenim poc marge d’acció en el que podem escollir lliurement, però en aquest petit marge disposem d’una llibertat total.
Hola sóc en Daniel Callado i he escollit el filòsof Jean-Paul Sartre que va formular la pregunta “Sóc lliure?”
ResponEliminaJean-Paul Sartre nascut a París el 1905, ha estat un filòsof destacat de l’anomena’t existencialisme. Per a ell és més important l’existència que l’essència: no import la definició o la idea del que és l’ésser humà sinó allò que cada persona concreta tria i va fent realitat amb la seva vida.
Va donar uns camins per arribar a ser lliures:
Cada persona és una proposta, una possible manera de ser, i no n’hi ha cap que sigui la bona i la correcte: no hi ha valors ni normes.
Les persones tenim total llibertat,és més, estem obligats a utilitzar la nostra llibertat: fins i tot quan decidim no fer res l’hem utilitzada
Ningú pot actuar en lloc nostre, som els únics responsables del que fem o deixem de fer.
En la meva opinió,la llibertat pot existir però si tothom fes el que volgués, posiblement, aquest món seria un desastre. Per això crec que ningú és lliure ni ho serà per qué sempre hi haurà algú sobre nostre que tindrà més poder i per això ens controlarà directe o indirectament.
PD: Sobre el partit de demà si a algú li queda algún dubte sobre qui guanyarà, guanyarà el BARÇA 3-1
Hola bona tarda, començo:
ResponEliminaSartre:
Pregunta: Sóc Lliure?
Respon: és més important l'existencia que l'essencia, creu que les persones hem de triar i fer realitat els nostres somnis lliurement. També pensava que ningú pot decidir el que triem ja que som els unics responsables de les nostres decisions.
Opinió Personal:
Estic totalment d'acord amb aquest pensament sempre i quan aquesta llibertat no entri en conflicte amb la dels altres, penso que avui en dia som lliures de pensar i triar el que volguem, tot i que de vegades venim condicionats per diversos factors; com la familia, els amics, o els diners.
Kant: quina norma és la correcta?
ResponEliminaKant va ser un pensador filòsof alemany que va respondre a aquesta pregunta de la següent manera: ell va dir que no era necessària una norma si tothom actuava utilitzant la raó ja que només aquesta podia considerar si està ben fet i que per això cadascú podia fer el que volgués i tingués així llibertat en la seva decisió.
Jo crec que sí que podem actuar amb llibertat seguint la nostra raó, però abans ens hem de posar d’acord en una raó conjunta, es a dir, que d’una manera o d’una altra ens hem de educar de igual forma, perquè fer una coses d’una mode que a tu et sembli ben fet no significa també li sembli ben fet a una altra persona i això pot originar conflictes. Jo crec que sí s’han de posar unes bases a partir de les quals cadascú pugui decidir-
Agustí:creure en Déu fa feliç?
Ell va ser un bisbe que va viure durant l’imperi romà i creia que la felicitat s’aconseguia trobant a Déu que significa l’amor que tenim dins de nosaltres.
Personalment crec que depenent de la persona creure en Déu significa felicitat o no, crec que Déu esta orgullós del procés que cadascú fa per arribar a l’amor ja cregui en ell o no i crec que creure en Déu no fa feliç, fa feliç imaginar que mai estaràs sol.
Hola, sóc en Víctor i he escollit al filòsof Immanuel Kant. La seva pregunta és: “quina norma és la correcta?”
ResponEliminaImmanuel Kant 1724- 1804 fou un destacat filòsof prussià. Va a la Universitat de Königsberg com a estudiant de teologia,Considerava a partir de la raó qualsevol societat podria posar-se d’acord i decidir el que és correcte.
La meva opinió es que mitjançant el nostre propi criteri no caldrien normes. Una societat basada en el respecte i ordre donaria l’equilibri que cal a les nostres vides per tal de ser més feliços. Cadascú ha de ser responsable dels seus actes tenint en compte als altres, e intentar no saltar-se les normes/lleis, perquè de moment no podem conviure els uns amb els altres sense normes entre mig...
→ PREGUNTES DE SEMPRE:
ResponEliminaHola, sóc l’Albert Jurado.
T’escric el comentari i explicació sobre una de les preguntes plantejades per un del quatre filòsofs del llibre de text.
He decidit triar la pregunta de Sant Agustí; aquesta qüestió diu així: creure en Déu fa feliç?
◘ Breu explicació de la persona: Agustí, que va se bisbe de la cuitat d’Hispona en el últims temps de l’Imperi romà, reflexionà sobre la fe.Com a creient, considerà que la màxima aspiració de l’ésser humà és acostar-se a Déu.
◘ Com va respondre la pregunta: Trobar aquest Déu és trobar la felicitat, ja que Déu és bàsicament amor, i aquest amor és el principal desig de l’ésser humà.
◘ Expressa la teva opinió: Jo penso que Sant Agustí té part de raó. Crec que les persones (que són moltes) que de veritat creuen en l’existència d’un Déu bondadós i misericordiós són capaçes de seguir i entendre exactament les paraules d’Agustí. Tota aquella gent que cregui en Déu segur que pensa, tenint raó, que la seva felicitat ve donada per Déu i pot ser que fins hi to sàpiguen viure amb menys coses innecessàries; d’aquesta manera troben en la senzillesa de la vida la felicitat i en sí mateixos troben l’amor que DONEN als altres.
En canvi hi poden haver persones que decideixen no creure en Déu i per tant troben la seva felicitat en altes aspectes de la vida.
Aquesta manera d’entendre la vida i l’existència de l’ésser humà no és ni millor ni pitjor, simplement és diferent.
Com a conclusió final penso, com ja he dit abans, que cada persona és única i per tant troba la felicitat i el benestar de forma diferent.
▪ Breu biografia de Sant Agustí (viquipèdia):
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com Agustí d'Hipona o Sant Agustí (13 de novembre del 354 - 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església. La seva influència posterior és enorme, i ultrapassa l'àmbit de lateologia. Se'l considera un dels pensadors fonamentals de la història occidental.
Hola sóc el Xavi.
ResponElimina-Satre: sóc lliure?
Fou un filòsof i escriptor francès (teatre, novel•la, periodisme) així com Crítica literària del segle XX, on l'obra ha marcat la meitat del segle i, on la vida intel•lectual compromesa, ha suscitat polèmiques i resistències.El més important per ell és l'existència que l'essència.
Cada persona és una proposta , una possible manera de ser , i no n'hi ha cap que sigui la bona i la correcta.
Ningú no pot actuar en lloc nostre , som els únics responsables del que fem o deixem de fer.
-Opinió personal:
Tot el món és lliure , tots podem fer el que vulguem i desitgem , però indirectament , estem subordinats per els estats , els que ens imposen les lleis , i per la gent mes poderosa que nosaltres.
Hola, sóc la Núria Olivera.
ResponEliminaKant: Quina norma és la correcta?
Kant va ser un pensador alemany del s. XVIII preocupat per la capacitat humana de pensari i conèixer. Considera que tots els éssers humans som capaços de posar-nos d'acord i decidir què és el que és correcte si utilitzem la raó, la raó ens pot dir què és el que està bé.
Quina norma és la correcta?
Segons Kant, la norma correcta és utilitzar la raó per prendre decisions, fent servir la llibertat i per tant oblidarte de les preocupacions de després de decidir. També el filósof pensa que s'ha d'establir unes normes per prendre decisions i així cumplir a les seves idees.
Personalment, penso que cadascú ha de prendre decisions per sí sol, no s'ha de deixar influir, tots tenim la mateixa llibertat a dir i fer el que pensem, ara bé, jo com a normes establiria una norma com el respecte a les diferents idees, la valoració de cada decisió encara que no t'agradi, etc.
Hola Pani ,sóc el Pablo.Primerament començaré amb la pregunta que es va plantejar el filòsof Aristòtil(On és el bé?):
ResponElimina*Àristotil va néixer a l´antiga Grècia el 384 a.C.Reflexionà sobre el paper del ciutadà en la societat,i arribà a la conclusió que aquest havia de ser educat,per tant l´home hauria d´actuar amb prudència.Deia que per ser feliç la persona havia de buscar el bé,és a dir,evitar l´excés com el defecte i per la qual cosa havia de situar-se en un punt mitjà.Aristòtil ho va mostar mitjançant la pregunta “quina és la millor manera d´actuar davant la por?”Creia nómes feia falta valor.
Opinió:Tal com deia Aristòtil,crec que tenia tota la raó ja que tots els ésses humans per tal de fer una societat millor hem d´actuar de manera correcta i educada,i a més a part de contribuir a un món millor cadascú sortiria beneficiat ja que en el seu interior aconseguiria un estat de pau i harmònia,és a dir, “equilibri”.
Continuaré amb Agustí,el qual es va plantejar la següent pregunta: Creure en un Déu fa feliç?
* Agustí d'Hipona o Sant Agustí és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església. La seva influència posterior és enorme, i ultrapassa l'àmbit de la teologia.
Considerava que la màxima aspiració de l´ésser humà és acostar-se a Déu.Creia que el Déu tot poderós era dins nostre,per tant per trobar-lo s´havia de prestar atenció a l´interior,tot i que cada persona és lliure de fer-ho.Per la qual cosa,pensava que arribar a Déu significava felicitat,amor i saber estimar ja que aquest ens aparta del mal.
Opinió:la veritat és que m´agrada el punt de vista de Sant Agustí,ja que moltes persones creients es troben sotmeses en un món de felicitat,alegria al saber que tenen a un Déu que pot ajudar-les de qualsevol tipus de mal,injustícia.Però s´ha de tenir en compte,que en el segle en el qual estem,és a dir,segle XXI cada cop més,la població s´educa en un ambient fora,aïllat de la religió.Per tant,la vida no només té per que tractar-se en el seguiment,búsqueda d´algú superior,sinó que també podem ser feliços a partir de la nostra familia,amics i entorn.Amb el que vull dir és que les opinions del bisbe Agustí m´agraden però sempre que respectin a tots aquells indiferents de la religió.
Per cert,Pani estic segur que el Barça es deixara la pell i guanyarem,no amb contudència com altres cops,però la victòria arribarà caps els culès(crec que 2-0,messi i villa).
Immanuel Kant (quina norma és la correcta?) va ser un destacat filòsof prussià, nascut al 1724 i mort al 1804.
ResponEliminaLa vida que va portar ha passat a la història com a paradigma d'existència metòdica i rutinària. És coneguda el seu costum de fer un passeig vespertí, diàriament a la mateixa hora i amb idèntic recorregut, fins al punt que va arribar a convertir-se en una espècie de senyal horari per als seus conciutadans; es compta que l'única excepció es va produir el dia en què la lectura de l'Émile, de Rousseau, el va absorbir tant com per a fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarma dels seus coneguts.
Deia que tots els éssers humans som capaços de possar-nos d'acord mitjançant la raó, i que sempre, l'única norma que exigeix la raó és actuar sempre amb criteri, i d'aquesta manera, arribar a ser feliços.
Estic d'acord amb com va respondre aquesta pregunta, ja que qualsevol decisió que hagis de pendre l'has de pensar i reflexionar sobre aquesta, has de mirar si et convé o no, si series més feliç una vegada feta, o t'arriscaries a fer-te mal a tu mateix si la fas. Has d'utilitzar la raó per pendre les teves pròpies decisions, encara que mai ningú pot decidir per tu. Perquè si només ens guiéssim pel cor, a vegades fariem coses tontes, perquè mai ningú serà capaç d'entendre el seu cor.
Crec que el Barça guanyarà 1-0, encara que ens constarà una miqueta.
Hola Pani!
ResponEliminaHe escollit Aristòtil, el qual es fa la pregunta : On és el bé?
Aristòtil va néixer a Grècia el 384 a.C. va ser un filòsof que, actualment, se’l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. Ell es preguntava, on és el bé? I a partir d’aquella pregunta va arribar a una altre,com s’han de formar les persones per tal de ser bons ciutadans?
Davant la segona pregunta ell va obtenir una conclusió, deia que qualsevol persona ha d’actuar de la millor manera però amb molta cura. I així les persones seran educades i a més un benefici per a la societat. La meva opinió sobre aquesta resposta és la següent, si sabem desenvolupar el millor de nosaltres mateixos segurament arribem a la felicitat i, per tant, fem arribar a la felicitat als qui ens envolten.
I davant la primera pregunta, on és el bé? Ell explica com a solució que l’home busca la felicitat, el més gran bé. La felicitat no pot ser trobada sinó que actuant segons la naturalesa que el defineix, actuant segons d’intel•lecte, que busca la raó. I aclareix que una forma de ser feliços és actuar sempre amb un terme mig, entre l’excés i el defecte. La meva opinió és que té raó, evitar l’excés, és a dir, sempre voler-ne més del que tenim sense mai estar contents del tot o sense valorar el que ja tenim. I el defecte jo crec que es vol referir en acostumar-se amb el q hi ha, sense buscar la raó de les coses, es a dir, sent un ignorant. Per tant el que has de fer es buscar el punt adient, el punt mitjà.
Respecte el partit, guanyarà el millor... i espero que sigui el Madrid amb 2-3!
Adéu.
Hola, sóc la Cèlia i he escollit el filòsof Sarte: sóc lliure?
ResponEliminaJean-Paul Sartre fou un filòsof i escriptor francès així com Crítica literària del segle XX, on l'obra ha marcat la meitat del segle i, on la vida intel·lectual compromesa, ha suscitat polèmiques i resistències. La seva filosofia va marcar la postguerra, i ell fou el símbol, l'arquetip de l'intel·lectual compromès.
Cada persona es única i cada persona es responsable del que fa ell mateix.
opinió personal: Cadascun de nosaltres som lliures de prendre les nostres decisions i fer el que nosaltres vulguem, però no sempre es així vulguis o no sempre hi ha alguna norma, perquè convivim en societat i no podem fer el que ens doni la gana.
Hola, sóc en Sergi Ruiz:
ResponEliminaKant: Quina norma és la correcta?
Immanuel Kant (22 d'abril de 1724 - 12 de febrer de 1804) fou un destacat filòsof prussià. La vida que va portar ha passat a la història com a paradigma d'existència metòdica i rutinària. En la seva primera època es dedicà als problemes de les ciències. Kant féu balanç del saber del seu temps i es preguntà per què la filosofia, entesa com a metafísica, no havia encara emprès el "camí segur d'una veritable ciència".
Opinió personal: Diu que mitjançant la raó les persones podem arribar a la felicitat. Hem de raonar tots els problemes que s'ens plantegen durant la nostra vida ja que no ens podem deixar guiar per impulsos, i finalment d'aquesta manera podrem ser lliures i feliços.
Hola, sóc l'Eric Guffroy
ResponEliminaEl personatge que he escollit és el següent:
- SARTRE i la seva pregunta de SÓC LLUIRE?
SARTRE va neixer a Paris el 1905 i ha estat un dels filòsofs més destacats de l'existencialisme. Segons ell, es més important
l'existència que l'essència: no importa la manera de pensar que tenim d'entendre que és l'ésser humà sinó la seva forma de triar el camí i fer realitats. Cada persona és lliure i no hi ha cap que sigui bona ni correcta perque cadascun és com és. Nosaltres som els únics responsables del que fem.
LA MEVA OPINIO és que cada persona es lliure, però que hi ha diferencia entre persona bona i correcta amb una persona dolenta i incorrecta. Som lliures de fer el que volguem però tenim uns principis i una educació i sabem el que es correcte fer, per tant no tenim una plena llibertat que es condicionada per tal de fer el bé. Per poder controlar la nostra llibertat i a un seguit de normes que fan que aquest món no sigui un desastre.
Hola Pani sóc la Laura , i sento no haber pogut comentar abans, però és que am vaig deixar el llibre i per això ho fair avui.
ResponEliminaAugustí: creure en Deu fa feliç?
Augustí, que va ser bisbe de la ciutat d'Hipona en els ultims temps de l'imperi romà, reflexiona sobre la fe. Com a creient, considera que la màxima aspiració de l'èsser humà és acostar-se a Déu.
El mateix Déu que ha pensat l'univers, l'ha creat i el manté amb vida, és dins nostre.
Cada persona el pot trobar si dirigeix l'anteció cap el seu interior, tot i que cadascú és lliure i pot triar de buscar Déu o de no fer-ho.
Trobar aquest Déu es trobar la felicitat, ja que Déu és basicament amor, i aquest amor és el principal desig de l'ésser humà.
Descobrir Déu és trobar tambe la força per a estimar i compartir la felicitat amb els altres, ja que les persones tenim tendencia a fer el mal i només l'ajuda d'aquest Déu bo i proper ens permet fer el bé.
Sobre el partit; costarà, però guanyarà el Barça.
hola Pani torno a ser la Laura
ResponEliminasobre la opinió, penso que no cal creure en Déu per a ser feliç.
Fns i tot Laura és possible tenir Déu al costat, ser feliç i ignorar totes dues coses....
ResponEliminaHola soy el rubén y he escogido a Sartre.
ResponElimina"Felicidad no es hacer lo que uno quiere sino querer lo que uno hace."
Jean-Paul Sartre (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980). Nascut Jean-Paul Charles Aymard Sartre, fou un filòsof i escriptor francès (teatre, novel·la, periodisme) així com Crítica literària del segle XX, on l'obra ha marcat la meitat del segle i, on la vida intel·lectual compromesa, ha suscitat polèmiques i resistències.
Autor prolífic i hiperactiu, és més conegut per la seva obra, especialment els seus paradigmes filosòfics agrupats sota el nom d'existencialisme, que pel seu compromís polític d'esquerra radical. Va deixar una colossal obra en forma de novel·les, assaigs, obres de teatre, biografies i escrits filosòfics. La seva filosofia va marcar la postguerra, i ell fou el símbol, l'arquetip de l'intel·lectual compromès. Des de la seva participació en la resistència el 1941 fins la seva mort el 1980, Sartre no va deixar de cobrir la notícia. Va ser de fet, tots els combats, plena i totalment compromès en el seu temps, abraçant amb passió totes les causes que semblaven justes. Fou una mena de Voltaire del segle XX, Sartre va lluitar incansablement, fins al final de la seva vida.
Respeto a Sartre, pienso que es un gran filósofo pero que murió con preguntas aún, como todo filósofo.
Buena frase,"Felicidad no es hacer lo que uno quiere sino querer lo que uno hace."
Lo que hacemos dia a dia es lo que haya felicidad.
Saludos
SARTRE: SÓC LLIURE?
ResponEliminaSartre va néixer a París el 1905 , ha estat un filòsof destacat de l’anomena’t existencialisme. Per a ell és més important l’existència que l’essència.
La seva resposta envers la pregunta va ser que cada persona és un proposta, una possible manera de ser i no n’hi ha cap que sigui la bona i la correcta: no hi ha valors ni normes. Les persones tenim tota llibertat, és més estem obligats a utilitzar la nostra llibertat: fins i tot quan decidim no fer res l’hem utilitzada.
Ningú no pot actuar en lloc nostre, som els únics responsables del que fem o deixem de fer.
I jo penso que avera som lliures però només fins un punt perquè hi ha moltes coses les quals tu no t’esperes com per exemple el dia de la teva mort tu no ets lliure per escogir el dia però clar això si som lliures per escogir per nosaltres mateixos i hem de tenir la nostre personalitat per que ningú pot fer les coses per nosaltres sinó que les hem de fer nosaltres mateixos i aquest punt de llibertat esta bastant be a més també s’ha de dir que som lliures però amb normes depenent del lloc on estem però sense aquelles normes no se si aniríem igual que estem ara.