dimarts, 29 d’abril del 2014

Tan igual@s, tan diferent@s: siguem solidaris amb la vida (=amb els altr@s9

Avui he vist aquest vídeo que de ben segur no ens ha deixat indiferents. Jano Galán és una persona que hem conegut i que no hem d'oblidar. Viure cada minut de la vida, aprofitar-lo, fer el que hem de fer per no perdre el temps penedint-nos del que hem o no fet.
Som igual@s en drets, diferent@s, tot@s diferent@s, com a persones úniques i especials que som.
El llenguatge ens obliga a posar @ allà on hauria d'haver igualtat de drets i consideració. A la vida cal podar més @ perquè potser hi ha més manca de drets i consideració respecte als i les altres.
Reflexionem sobre el que hem vist, sentit, pensat i acabem el nostre escrit amb una frase que indiqui un propòsit personal, un compromís, una voluntat d'aprofitar ser una persona única i especial.
Carpe diem
.

18 comentaris:

  1. Penso que el que hem vist dona molt a pensar i reflexionar. Crec que el que li passa a en Jano Galán és un problema de debò. Tot i així mira la vida amb al.legria i com bé diu en una part del vídeo, intenta de passar els últims seus moments el millor possible i amb la gent que ell estima, la seva família.
    Crec que en Jano Galán és un molt bon exemple per a la vida, sap que es morirà i està feliç, i té el pitjor problema que es pot tenir (la mort) i és feliç i fa per ser-ho.
    Avegades, gran part de la societat d'avui en dia pensem (m'incloc) que un gran problema pot ser que no et vagi el whatsaap, l'internet de casa...
    Comparat amb el que té ell penso que tota aquesta gent que pensem això ens ho hauriem de fer mirar.
    Val la pena viure cada moment la vida, ja que ho és tot.

    ResponElimina
  2. Aquest vídeo que hem vist a classe és impactant i no deixa a ningú indiferent ja que et fa pensar i veure les coses d'una altra manera perquè en el nostre dia a dia ens preocupem per coses insignificants i hem de pensar més en el que és veritablement important. La forma en què el Jano Galan canalitza el seu problema i li dóna la volta buscant les coses positives, és digne d'admirar. Davant d'un problema, tots hem de buscar la part positiva perquè de les dificultats s'aprèn molt i es fa un més fort. Les persones com el Jano que li passen aquestes coses tan al límit després surten reforçades i poden superar als altres en qualsevol cosa. Pensem que estem tots en aquesta vida per molt temps i desconeixem quan serà el nostre últim dia. Hauríem de pensar més en això i esforçar-nos al màxim al nostre dia a dia per treure el millor de nosaltres mateixos. No es tracta de viure la vida com si s'acabés el món, caldria preguntar-se, estaria content de com l'he viscut? o altra pregunta que es fa el Jano i que és molt bona, a què o per quan vaig guardar el millor de mi?. Hauríem d'aprofitar més el nostre temps en aquesta vida, i és que quan més gran és l'esforç més gran és el triomf i la recompensa personal. No deixem que ens posin estaques en la nostra vida.
    Cada matí hauríem de dir-nos ... sóc extraordinari i seré extraordinàriament extraordinari, i ... perquè no?

    ResponElimina
  3. “Yo pensé que tenía respuestas para casi todo y de repente mis preguntas cambiaron por completo”. A vegades la vida pot donar un canvi, com diu en Jano Galán. Aquest pot ser bo o pot ser dolent però no t’has de conformar amb allò, has de posar molt esforç, voluntat i amor per intentar poder viure una mica millor.
    Nosaltres volem fer moltes coses durant la vida però, diem “ja ho faré després” però no ho fem i ara ens penedim de no haver-ho fet quan volíem i en Jano es penedeix molt de quedar-se amb els braços creuats i ara que no pot fer-ho, comenta que no hauria d’haver-ho deixat córrer perquè d’un dia per l’altre tot va canviar i tot allò que volia fer ja no podrà fer-ho.
    I crec que cada dia hauríem de fer tot el que ens proposem i no deixar-ho per un altre dia.

    ResponElimina
  4. Aquest video que vam veure el darrer dimarts,io ja l'havia vist, i encara em vaig emocionar.
    El que ens vol transmitir l'home del video, es que has d'aprofitar cada dia de la vida, com si fos l'últim
    Una de les frases que diu el Jano és: Jo creía tenir respostes per a gairebés tot, però ara les preguntes han canviat.La vida no és pot preeveure, i en qualsevol momento ens sentirem que som els amos de la nostra vida, però això no és així.
    Un altre frase que diu, és: Per a que, o per a quan estaba guardan el millor de mi?
    sempre has de donar el millor de tu, mai guardar-ho,per que potser demà ja no podras donar res.
    pero sobretot, no et rendeixis i valora totes les "tonteries"que et pot donar un dia,aquestes "tonteries"son les que a l'hora de la veritat et faran feliç
    a partir d'ara s'ha acabat el sobreviure, comença a viure

    ResponElimina
  5. L'altre dia a classe vam veure un vídeo, d'en Jano Galán, es una persona que te un problema i ja te assumit el seu futur, morir;però no es clava ninguna estaca, segueix a casa amb la seva dona i els seus fills, per seguir aprofitant el temps, els moments. Això em sembla molt bonic, perquè clarament es pot veure el que mes l'importa i, a pesar de la enfermetat o problema segueix rodejat dels qui l'estimen.

    ResponElimina
  6. És una persona digna de admirar perquè podria estar tombat al llit ja que els seus musculs no reaccionen com els de una persona normal, pero ell segueix lluitant i s'aixeca cada dia disfrutant com si fos el últim,rodejat de les persones que l'estimen.
    Nosaltres tenim la sort de no tindre niguna enfermetat que pugui provocar que morirem d'aqui poc però hauriem de fer el mateix que ell, disfrutar el dia com si fos el últim.
    Aquest video m'ha marcat en la força de superació i les ganes de viure que té en Jano Galán.

    ResponElimina
  7. He de reconèixer que quan va començar el video em vaig riure... que ignorant vaig ser! I vaig acabar plorant, la història d'en Jano Galán em va emocionar de veritat. Em va sorprendre molt la actitud que va agafar per enfrontar-s'hi a la vida, s'hi estava donant compta que li quedava poc temps i encara no havia disfrutat d'ella. Carpe diem, disfruta del moment com si fos l'últim. I això va fer, un bon dia va decidir ser feliç. És curiós com moltes vegades donem tanta importancia a tonteries, no sabem valorar el que tenim. El que donaria aquest home per tenir una vida "normal" i nosaltres desaprofitant-la tant i preocupant-nos per xorrades. Que la vida són dos dies, i com bé he dit abans, disfruta de cada moment com si fos l'últim de la teva vida.

    ResponElimina
  8. Aquest video em va sorprendre bastant, en Jano va citar dues frases que s'hem van quedar grabades: "¿Por qué me quedé callado, aquel día que quería gritar?",
    "¿Por qué fue más importante dar una buena imagen, que dar un buen abrazo?". Mentre es desenvolupava el video vaig comprendre que cada pregunta que es feia
    li donava una resposta amb energia, per tirar endevant i aprofitar el dia a dia, no has de deixar que et treguin la vida, has de viure-la per tu mateix i, malgrat les
    dificultats seguir per molt que costi per fer realitat els teus somnis.
    Sense dubte en Jano ens ha deixat un bon missatge que ens farà pensar: Jo ja he començat a viure, i tu?

    ResponElimina
  9. Crec que Jano Galán es un gran exemple de superació i d’acceptació. Ens demostra que té el valor suficient per afrontar una malaltia tan complicada com és l’ELA. Encara que en el vídeo ens explica que al principi li va ser molt difícil acceptar el seu estat, va acabar entenent que es moriria, que no podria fer res per evitar-ho, i a partir d’aquest moment decideix que ha de viure cada dia com si fos l’últim, disfrutar al màxim, ser feliç amb el que tens i les persones que et rodegen. Crec que hauria de ser un exemple per a tots nosaltres. La frase que destaco és “Se acabó el sobrevivir” gran frase per demostrar que es un malalt que accepta la seva malaltia amb valentia.

    ResponElimina
  10. Doncs al veure aquest vídeo em vaig emocionar moltíssim,no pel simple fet de que em dongués pena la malaltia d'en Jano,sinó l'actitud que té,la manera en que vol viure la vida. Com diu al començament del vídeo,ell era un tipo normal i el fet de que ara ja no ho sigui això no vol dir que no pugui ser extraordinari.Suposu que tenir l'ELA li ha fet valorar més a la família i amics,saber aprofitar cada instant perquè és únic i perquè quan algú ens dedica el seu temps,ens està regalant algo que mai recuperarà.Una frase que destacaria seria: "La vida és un regalo que debemos agradecer",simplement m'encanta aquesta frase,jo crec que hauríem de viure cada dia com el primer dia de la resta de la nostra vida.

    ResponElimina
  11. No sé si per sort o per desgràcia aquest vídeo no m'ha fet la mateixa impressió que a la resta dels meus companys.Ja per normal, els vídeos de malalts als quals els hi han escrit el text, els hi han dirigit la gravació i li han produit tot no m'agraden massa, potser sóc molt rebuscada però no m'agrada, no perquè s'aprofitin del malalt ni res per l'estil, sinó perque , trobo que és una cosa que no surt d'ells ,potser, si sortís d'ells estaría bé, encoratjaria peró no m'atrauen massa aquest tipus de videos, en que al principi és tot negre i després tot es bonic.
    Potser perquè he tingut contacte directe amb aquest tipus d'enfermetats i sé que no es així, i per això m'ho dec mirar d'aquesta manera.
    De totes maneres, encara que el video no m'hagi emocionat de la manera que esperaves, el que sí que m'agrada és la idea que defensa. "Viu el moment"
    una frase tan simple com aquesta, amb un sentit tan fácil però que alhora tanta poca gent practica. Ens ceguem amb els problemes, amb les dificultats i amb les tonteries i això ens emascara la vida. Donem prioritat a les coses dolentes, quan potser són minoría. quina ironia no? la de coses maques que ens passen i ni les tenim en compte per dues ximpleries.
    El que si que hem va garadar va ser el segon vídeo, trobo que aquesta dona, es molt admirable. m'imagino que més sobretot a la nostra edat, que el nostre cos està canviant i tenim molt complexes, però a mi personalment hem sembla una persona maquíssima

    ResponElimina
  12. En Jano Galán te la enfermetat de l'ELA, que a poc a poc va fent que les seves capacitats motrius vagin disminuint. En la meva opinió, es un video emocionant, pero una de les coses que fa que la gent s'hagi quedat amb l'essencia del missatge que es volia transmetre ha sigut el fet de que el video gires entorn a un personatge amb aquesta enfermetat tan extranya, ja que possiblement si ho hagues explicat una persona que no tingues cap enfermetat la gent no li hauria dedicat tanta atenció. En quant al missatge, es bastant clar: la vida no ens pertany unicament a nosaltres, ja que vivim amb altres persones que estimem (familia, amics...) i els hem de dedicar tambe una part d'aquesta convivint amb ells.

    ResponElimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. En Jano es un home que mereix el nostre respecte; que d'un dia a un altre et diagnostiquin ELA, no es com per a quedar-te igual, però encara que tingui això, no crec que sigui tant com per a no quedar-se indiferent. Te la sort de tenir la oportunitat de fer el vídeo. Nomes cal pensar en algunes parts d' Àfrica, milions de persones amb infermetats com aquesta o pitjors, que no tenen accés a la medicina, y viuen en unes condicions infrahumanes. Nens que no arriben ni a l' any de vida, y alguns als pocs dies moren. Un altre exemple son les tortures y massacres entre els Zetes y el CDG de Mèxic, però com no poden gravar-ho en vídeo, ningú ho sap.
    Es una llàstima, que aquest home tingui això, i a mi em va donar llàstima, però no tanta com els pobres d' Àfrica, que no tenen absolutament res. Nens que han perdut els seus pares en la guerra, amb infermetat, que moriran sols, sense ningú que els vulgui. Això em trenca el cor
    Centrant-me en el tema; aquest home ja sap el seu futur, y que ara viu de la millor manera possible, amb la seva família, y tot el que te.
    Se que seré un dels únics, per no dir l’ únic que publiqui alguna cosa com aquesta, però es que realment em molesta això, que ell te el suport de la majoria que ha vist el vídeo, però potser un pobre que viu als carrers, te alguna cosa pitjor, i algun dia trobarem un cos mort de fa 2 mesos entre escombraries y deixalla en un carreró, per culpa d’ això, que no te ha ningú, no es pot pagar la medicació, ni res. No sortirà en cap lloc, perquè no interessa.
    Fa temps vaig trobar una pagina, anomenada Liveleaks.com que mostra moltes noticies que no volen mostrar-te, algunes d’ aquestes molt fortes, però com ja he dit, allà no son ningú, y ningú es preocupa.


    El segon vídeo, ja em va fer canviar, ja que va ser el centre de burla de molta gent, però gracies al seu propi esforç va aconseguir combati-ho, encara que realment no se que ha aconseguit eliminar. Potser la seva por a que la mirin, que potser es reien d’ ella. La cosa canvia, perquè el primer vídeo seu, no va ser un vídeo de “mira aquesta dona, pobre, hem d’ ajudar-la [nomes perquè surt al vídeo]”, sinó que va ser un vídeo que es burlava d’ ella, anomenant-la la noia mes lletja del mon. Allà canvia la cosa amb en Jano, ja que ella esta lluitant contra la por que te, de que es riguin d’ ella, i també perquè ella no va començar amb els vídeos. El seu vídeo va ser, per dir una cosa, com un contraatac.

    ResponElimina
  15. Aquest video es un cas mes de la injustícia que hi ha en aquest mon, injusticia perquè es un noi jove i no te per què pedrela vida, pero aixi es aquesta, un dia estas be i un altre no ho estas. El missatge que m'ha trasmes el video es que mai saps quan deixaras aquest mòn i has d'aprofitar-ho, per exemple has de tractar ser millor amb els altres ja que no saps quan els deixaras, a part has d'intentar complir els teus somis, perquè que som nosaltres sense la capacitat de somiar? Jo creec que no feia falta veure el video per donar-se compte de lo valiosa que es la vida.

    ResponElimina
  16. Crec que és un home que ha tingut molt mala sort i que en aquest moment a punt de morir ha descobert el vertader sentit de la vida. Ha començat a fer-se preguntes perquè està molt desesperat i enfadat amb ell mateix ja que no ha fet tot el que hauria volgut: “Por qué no he vivido siempre al 100%”.
    En aquests moments descobreix el seu voltant; les persones que l’ajuden i li donen amor dia rere dia. Aconsegueix obrir els ulls per a viure fent tot el que sempre ha volgut fer realment aprofitant per a “començar a viure” els últims dies de la seva vida.

    ResponElimina
  17. Hola, jo penso, que en aquest video,que vem veure l'altre dimarts, ens fa pensar molt sobre la diferent vida que porten moltes persones en aquest gran món.
    En Jano Galán, és un home amb capacitat de superació , que pot ser perfectament un referent per a moltes persones.
    Aquest home que pateix ELA, és un home que per mí ha tingut mala sort en la seva vida, però ha sabut mirar sempre el costat positiu de les coses.
    També em fa raonar, que hi han altres persones, que potser estan pitjor que ell, i no surten en videos com aquests, i deurien sortit.
    Per últim, la frase que més m'ha impactat ha sigut la de: por què? por què? por què?.... perquè és el que faria yo en el seu cas, no parar de preguntar-ho.

    ResponElimina
  18. Aquest video realitzat per en Jano,crec que transmet bones sensacions a qualsevol persona.Ell,davant la seva dolenta realitat de que està malalt i que morirà en poc temps tot i ser jove,afronta aquesta situació de la millor manera possible.En Jano pel que ens dona a entendre en el video,un dia qualsevol,va decidir fer un canvi en la seva vida,un canvi molt positiu.Ara,se'n adona de totes aquelles coses que hauria d'haver aprofitat i d'haver realitzat en el seu dia però que va preferir ignorar-les per qualsevol motiu sense importància.Actualment,ja no hi pot fer res per totes aquelles coses del seu passat,però si que en pot fer per les del seu present.Ens explica que ara,valora tots aquells moments de companyia i de felicitat que passa al costat dels seus pares,de la seva i dona i especialment dels seus fills.
    Personalment,crec que aquest video ens aporta una sèrie de pensaments i de reflexions personals,que sense veure'l probablement no hi existirien.També vull dir que m'agradaria moltíssim poder parlar amb el Jano i agrair-li que hagi decidit compartir la seva experiència i el seu pensament positiu,amb tots nosaltres.Hauriem de valorar i de disfrutar la vida al 100%,ja que de vida,només n'hi ha una i nosaltres decidim com viure-la.

    ResponElimina